Bé, a la tranquil.litat del despatx, quan tothom estè de vacances, acabo de signar el meu primer pagaré…..
Fins fa 6 o 7 mesos, no sabia ni que era un pagaré (l’havia escoltat, però no coneixia perquè servien).
Va ser al despatx de Gats, en una reunió amb el Ramon Pascual de Coop 57 quan vaig conèixer aquesta figura per primera vegada i sobre tot quan vaig conèixer amb certa profunditat a aquesta persona.
Ramon treballa en Coop 57, una cooperativa de finances ètica, que es finança amb aportacions de la societat civil (estalvis de persones i entitats) que després utilitza per finançar entitats com Gats de forma transparent, justa i sobretot valenta.
No vull parlar de Coop 57, ja que al seu web podeu trobar tota la informació sobre aquest necessari projecte www.coop57.coop, vull parlar de les persones que com Ramon, en un moment complicat, et fan sentir que el que fas val la pena i que encara hi ha persones que confien gairebé cegament en les persones.
No he parlat massa d’això que explicaré ara, ja que fins i tot, vaig arribar a posar-me malalt, però el Festival Esperanzah de l’any passat ens va deixar un dèficit important. Varem tancar debent molts diners a moltes persones en acabar el festival. En el meu altre post, em queixava d’aquells que irresponsablement no paguen i ho feia per que per a mi , complir allò que s’acorda, i més quan es parla de diners,nòmines i menjar, pisos i necessitats de treballadors i les seves famílies, és una cosa gairebé sagrada.
No sabiem amb qui parlar, i vam decidir parlar amb Coop 57. Allà va arribar el Ramon, li vàrem explicar el problema, li vam explicar que no sabiem per on tirar i que només teniem clar que voliem pagar.La resposta del Ramon va ser: feu primer això i això (unes instruccions) i una vegada solucionat això i allò altre …. no us preocupeu, que no us deixarem tirats ….
Sabeu el que és que quan no saps per on sortir, quan ningú està disposat a prestar ni un duro, que arribi algú, t’ajudi i a més et digui, no us deixarem tirats????? …. Va ser increïble
Avui han passat alguns mesos, i encara que seguim fotuts, seguim vius, “que pa la que esta cayendo” ….. El mes que ve acabarem de pagar el que deviem d’Esperanzah, sobre la base del pla que ens va suggerir el Ramon i avui, he signat uns pagarés per que Coop57, ens ha avançat uns diners que se’ns han avançat i que ens ajudaran a tranquilitzar la nostra tresoreria.
Coop 57 i la seva gent, són un gran exemple de les possibilitats reals que té la societat civil ben organitzada, de com és possible construir alternatives ètiques i solidàries fins i tot en el món de les finances i de com l’egoisme ben entès, aquest de pensar que com millor li vagi a tot el món, millor m’anirà a mi mateix, és una cosa real, possible, demostrable i que a més té ja molts anys d’experiència.
La vida et porta a situacions en què et fan veure les coses d’una altra manera i a mi aquella reunió em va fer conèixer la utilitat d’un pagaré, em va fer conèixer més profundament al Ramon i a Coop57 i sobretot em va fer seguir pensant que confiar en la gent i en les seves possibilitats quan treballa entorn aprojectes transformadors, és el més gran dels capitals que tenimen a aquest món.
Ara que la Generalitat té en marxa una nova emissió de “bons patriòtics” (Bon per a tu, bons per a Catalunya) us animo a conèixer els bons bons de veritat, aquells que fan possible que centenars de projectes puguin seguir funcionant quan gairebé ningú apostaria per ells, ningú …. menys gent i projectes com el de Coop57
D’aquí a uns dies tindrem al Ramon Pascual en un Sopar de Gats. Si veniu, segur que us engrescareu a participar del projecte de Coop 57
Salut!
